llaç

Potser volíeu: llac, LLAÇ

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈʎas/
• Rimes: -as
• Etimologia: Del llatí vulgar laciu, derivat del llatí clàssic laqueus, segle XIV.

Nom

llaç m. ‎(plural llaços)

1. Nus fet amb una cinta que deixa dues voltes separades de cada extrem de la cinta; sovint emprat com a decoració de vestits i cabells.
2. Corda amb un nus corredís emprat com a parany.

Derivats

• llaça

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Schleife ^(de) f.
• Anglès: loop ^(en), bow ^(en)
• Asturià: llazu ^(ast)
• Castellà: lazo ^(es)
• Eslovac: uzol ^(sk) m.
• Esperanto: banto ^(eo)
• Francès: boucle ^(fr), nœud ^(fr) m.
• Italià: fiocco ^(it)
• Llengua de signes catalana: LLAÇ ^(csc)
• Polonès: kokarda ^(pl) f.
• Portuguès: laço ^(pt) m.
• Rus: бант ^(ru) m. ‎(bant)
• Suec: rosett ^(sv) c.

Verb

llaç

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llaçar.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot