llaça

Potser volíeu: llaçà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʎa.sə/, occidental /ˈʎa.sa/
• Rimes: -asa
• Etimologia: De llaç, o de llassa, de allassa, feta amb una trena d’alls.

Nom

llaça f. ‎(plural llaces)

1. (dialectal) estalvis

Verb

llaça

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de llaçar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb llaçar.

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·ça (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB