llaminàreu

Potser volíeu: llaminareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʎə.miˈna.ɾəw/, occidental /ʎa.miˈna.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

llaminàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de llaminar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb llaminar.

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·mi·nà·reu (4)
• Anagrames: allumarien, allunaríem, anul·laríem, llaunaríem