llauraia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ʎawˈɾa.jɛ/, /ʎawˈɾa.je/

Verb

llauraia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de llaurar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] llaurava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de llaurar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] llaurava.