Potser volíeu: llaurarà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): valencià /ʎawˈɾa.ɾa/
  • Rimes: -aɾa

llaurara

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb llaurar.
    [Jo] llaurés, llauràs o llaurara.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb llaurar.
    [Ell/ella/vostè] llaurés, llauràs o llaurara.