llenguotege

Català

Verb

llenguotege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llenguotejar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llenguotejar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llenguotejar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb llenguotejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: llen·guo·te·ge (4)
• Anagrama: llengotegeu