Català

modifica

lluentege

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lluentejar.
  2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb lluentejar.
  3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb lluentejar.
  4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb lluentejar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: llu·en·te·ge (4)