• Pronúncia(i): /ˈluːs.trʊm/
  • Etimologia:
[1] Derivat de l'arrel protoindoeuropea *lewk- («brillantor»), igual que lux ‎(«llum»).
[2] Del grec antic δύστρον ‎(dýstron), derivat de δύω ‎(dýō, «penetrar»).

lūstrum n. ‎(genitiu lustrī)

  1. Sacrifici de purificació o neteja, que el censor efectuava durant cinc anys
  2. lustre

Declinació

modifica
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu lūstrum lustra
Vocatiu lūstrum lustra
Acusatiu lūstrum lustra
Genitiu lustrī lustrōrum
Datiu lustrō lustrīs
Ablatiu lustrō lustrīs


Derivats

modifica

lustrum n. ‎(genitiu lustrī)

  1. prostíbul

Declinació

modifica
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu lustrum lustra
Vocatiu lustrum lustra
Acusatiu lustrum lustra
Genitiu lustrī lustrōrum
Datiu lustrō lustrīs
Ablatiu lustrō lustrīs


Derivats

modifica