Potser volíeu: lustrò, lustró


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈlus.tɾo/, meridional /ˈluh.tɾo/
Americà: alt /ˈlus.t͡s(o)/, baix /ˈluh.tɾo/

NomModifica

lustro m. ‎(plural lustros)

  1. lustre

VerbModifica

lustro

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb lustrar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: lus·tro (2)
  • Heterograma de 6 lletres (lorstu)

Vegeu tambéModifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre lustro


Italià
Modifica

VerbModifica

lustro

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de lustrare


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈlʊs.troː/
  • Etimologia:
Verb: Derivat de lustrum ‎(«sacrifici»).
Nom: Derivat de lustrum ‎(«prostíbul»).

VerbModifica

lustrō ‎(1a present?), lustrās ‎(2a present), lustrāre ‎(infinitiu), lustrāvī ‎(perfet), lustrātum ‎(supí)

  1. purificar mitjançant sacrifici, jo purifico, abrillantar, jo abrillanto
  2. voltar, moure's en cercle (com feia el sacerdot que efectuava el sacrifici)
  3. Revisar. Passar revista el general al seu exèrcit.

DerivatsModifica

NomModifica

lustrō m. ‎(genitiu lustrōnis)

  1. vagabund

DeclinacióModifica

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu lustrō lustrōnēs
Vocatiu lustrō lustrōnēs
Acusatiu lustrōnem lustrōnēs
Genitiu lustrōnis lustrōnum
Datiu lustrōnī lustrōnibus
Ablatiu lustrōne lustrōnibus



Polonès
Modifica

  • Pronúncia: /ˈlus.trɔ/
  • Etimologia: De l'italià lustro.

NomModifica

lustro n.

  1. mirall, espill

DeclinacióModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: lus·tro (2)
  • Heterograma de 6 lletres (lorstu)