Potser volíeu: MIRALL


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /miˈɾaʎ/
Informal: balear /miˈɾaj/
  • Àudio:
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí vulgar *mīraculu ‎(«prodigi»), segle XIV, de mirari ‎(«estranyar-se, contemplar, esguardar»). Doblet de miracle.
  • Anagrama: llimar

NomModifica

mi·rall m. ‎(plural miralls)

  1. Material polit que reflecteix la pròpia imatge.
  2. (peixos) peix rellotge

Compostos i expressionsModifica

  • Mirall o mirall de popa: Part exterior de la popa d'una vaixell quan aquesta és plana. En ell sovint va pintat el nom de l'embarcació.

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica