mànec

Català

Mànec d'una eina.

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈma.nək/, balear /ˈma.nec/, /ˈma.nək/

Occidental: /ˈma.nek/

• Etimologia: Del llatí manicus o manica, derivat de manus ‎(«mà»), segle XIV.
• Anagrama: cànem

Nom

mà·nec m. ‎(plural mànecs)

1. Peça pensada per ser agafada amb les mans i manegar l'eina a la qual pertany.
2. En els instruments de corda de la família dels llaüts, la peça de fusta, sovint llarga i prima, per sobre de la qual es disposen les cordes de l'instrument, i on premen els dits per fer les diferents notes. Habitualment, en la part superior hi ha el claviller i les clavilles, i la part més baixa connecta amb la caixa de ressonància.
3. Navalla (mol·lusc).

Derivats

• manegar
• manegat

Sinònims

• [3] ganivet, navalla

Traduccions

Peça per manegar una eina

• Anglès: handle ^(en) n.
• Àrab: مِقْبَض‎ ^(ar) m.
• Armeni: կոթ ^(hy) ‎(kot)
• Búlgar: дръжка ^(bg) f.
• Castellà: mango ^(es) m.
• Danès: håndtag ^(da) n.
• Finès: kädensija ^(fi)
• Francès: poignée ^(fr) f.
• Gallec: mango ^(gl) m.
• Georgià: სახელური ^(ka) ‎(sakhèluri)
• Grec: χειρολαβή ^(el) f. ‎(khirolaví), χερούλι ^(el) n. ‎(kheruli)
• Grec antic: λαβή ^(grc) f. ‎(labḗ)
• Hongarès: fogó ^(hu), nyél ^(hu)
• Irlandès: lámh ^(ga) f.
• Italià: manico ^(it) m.
• Japonès: ハンドル ^(ja)
• Kurd: destî ^(ku)
• Llatí: manubrium ^(la) n., ansa ^(la) f.

• Macedoni: рачка ^(mk) f.
• Maori: kakau ^(mi)
• Noruec: håndtak ^(no) n., hendel ^(no) m.
• Persa: دسته‎ ^(fa)
• Polonès: rączka ^(pl) f., gałka ^(pl) f.
• Portuguès: cabo ^(pt) m.
• Romanès: mâner ^(ro) n.
• Rus: ру́чка ^(ru) f. ‎(rutxka)
• Serbocroat: ručka ^(sh)
• Suec: handtag ^(sv)
• Tagal: hutan ^(tl)
• Tai: ด้าม ^(th)
• Turc: sap ^(tr)
• Txec: rukojeť ^(cs) f., držadlo ^(cs) n.
• Ucraïnès: ру́чка ^(uk) f. ‎(rutxka)
• Való: mantche ^(wa) m., cawe ^(wa) f.
• Xinès: 把手 ^(zh) ‎(bǎshǒu)

Mol·lusc

• Anglès: handle ^(en) n.
• Castellà: navaja ^(es) f.

• Italià: cannello ^(it)

Vegeu també

• Mànec a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB