Potser volíeu: ansà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈan.sə/, occidental /ˈan.sa/
  • Rimes: -ansa
  • Etimologia: Del llatí ānsa.

ansa f. ‎(plural anses)

  1. Cadascun dels elements situats a cada banda d'un cistell, d'una olla o d'una cassola, que es fan servir per agafar aquests objectes.
  2. Badia petita.

Compostos i expressions

modifica

Sinònims

modifica
  • (element per subjectar objectes) nansa (central)

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

ansa

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ansar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ansar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Italià

modifica

ansa

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de ansare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de ansare
  • Pronúncia(i): /ˈan.sa/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₂em- («agafar») .

ānsa f. ‎(genitiu ānsae)

  1. ansa
  2. maneta del timó d'un vaixell

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu ānsa ānsae
Vocatiu ānsa ānsae
Acusatiu ānsam ānsās
Genitiu ānsae ānsārum
Datiu ānsae ānsīs
Ablatiu ānsā ānsīs