ansa
Potser volíeu: ansà
CatalàModifica
NomModifica
ansa f. (plural anses)
- Cadascun dels elements situats a cada banda d'un cistell, d'una olla o d'una cassola, que es fan servir per agafar aquests objectes.
- Badia petita.
Compostos i expressionsModifica
- ansa del coll: clatell
SinònimsModifica
- (element per subjectar objectes) nansa (central)
DerivatsModifica
TraduccionsModifica
Element per subjectar objectes
|
|
VerbModifica
ansa
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ansar
- segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ansar
Miscel·làniaModifica
Vegeu tambéModifica
ItaliàModifica
VerbModifica
ansa
LlatíModifica
- Pronúncia(i): /ˈan.sa/
- Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₂em- («agafar») .
NomModifica
ānsa f. (genitiu ānsae)
DeclinacióModifica
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | ānsa | ānsae |
Vocatiu | ānsa | ānsae |
Acusatiu | ānsam | ānsās |
Genitiu | ānsae | ānsārum |
Datiu | ānsae | ānsīs |
Ablatiu | ānsā | ānsīs |