Potser volíeu: ansà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈan.sə/, occidental /ˈan.sa/
  • Rimes: -ansa
  • Etimologia: Del llatí ānsa.

NomModifica

ansa f. ‎(plural anses)

  1. Cadascun dels elements situats a cada banda d'un cistell, d'una olla o d'una cassola, que es fan servir per agafar aquests objectes.
  2. Badia petita.

Compostos i expressionsModifica

SinònimsModifica

  • (element per subjectar objectes) nansa (central)

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

ansa

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ansar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ansar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Italià
Modifica

VerbModifica

ansa

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de ansare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de ansare


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈan.sa/
  • Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₂em- («agafar») .

NomModifica

ānsa f. ‎(genitiu ānsae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu ānsa ānsae
Vocatiu ānsa ānsae
Acusatiu ānsam ānsās
Genitiu ānsae ānsārum
Datiu ānsae ānsīs
Ablatiu ānsā ānsīs
  1. ansa
  2. maneta del timó d'un vaixell