ansa

Potser volíeu: ansà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈan.sə/, occidental /ˈan.sa/
• Rimes: -ansa
• Etimologia: Del llatí ānsa.
• Anagrames: anàs, sana, sanà

Nom

an·sa f. ‎(plural anses)

1. Cadascun dels elements situats a cada banda d'un cistell, d'una olla o d'una cassola, que es fan servir per agafar aquests objectes.
2. Badia petita.

Compostos i expressions

• ansa del coll: clatell

Sinònims

• (element per subjectar objectes) nansa (central)

Derivats

• ansar

Traduccions

Element per subjectar objectes

• Alemany: Griff ^(de) m.
• Anglès: handle ^(en)
• Àrab: مِقْبَض‎ ^(ar) m.
• Armeni: կոթ ^(hy) ‎(kot)
• Búlgar: дръжка ^(bg) f.
• Castellà: asa ^(es)
• Danès: håndtag ^(da) n.
• Finès: kädensija ^(fi)
• Francès: anse ^(fr), poignée ^(fr)
• Gallec: asa ^(gl) f.
• Georgià: სახელური ^(ka) ‎(sakhèluri)
• Grec: χειρολαβή ^(el) f. ‎(khirolaví)
• Hongarès: fogó ^(hu)

• Irlandès: lámh ^(ga) f.
• Italià: ansa ^(it)
• Neerlandès: handvat ^(nl) n.
• Noruec: håndtak ^(no) n.
• Persa: دسته‎ ^(fa)
• Polonès: rączka ^(pl) f., ucho ^(pl) n.
• Portuguès: alça ^(pt) f.
• Romanès: mâner ^(ro) n.
• Rus: ру́чка ^(ru) f. ‎(rutxka)
• Serbocroat: ručka ^(sh) f.
• Txec: rukojeť ^(cs) f.
• Uzbek: ruchka ^(uz)
• Xinès: 把手 ^(zh) ‎(bǎshǒu)

Badia petita

• Castellà: abra ^(es)

• Francès: anse ^(fr), crique ^(fr)

Verb

an·sa

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de ansar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb ansar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Italià

Verb

ansa

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de ansare
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de ansare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈan.sa/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea h₂em- («agafar») .

Nom

ānsa f. ‎(genitiu ānsae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	ānsa	ānsae
Vocatiu	ānsa	ānsae
Acusatiu	ānsam	ānsās
Genitiu	ānsae	ānsārum
Datiu	ānsae	ānsīs
Ablatiu	ānsā	ānsīs

1. ansa
2. maneta del timó d'un vaixell