alça

Potser volíeu: alçà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈaɫ.sə/, occidental /ˈaɫ.sa/
• Rimes: -alsa
• Etimologia: De alçar, segle XIX.

Nom

alça f. ‎(plural alces)

1. Acció de dur a un nivell superior.
2. Augment de preu.
3. Element que serveix per alçar-ne un altre.

Traduccions

Augment de preu

• Anglès: rise ^(en)
• Castellà: alza ^(es) f.
• Francès: hausse ^(fr) f.

Interjecció

alça

1. Expressió de sorpresa, d’admiració.

Sinònims

• (sorpresa) ah, ara pla, bo, bufa, collons, com, Déu meu, eu, fotre, hòstia, no fotis, oh, oi, oidà, redeu, Reina santíssima, tafoi, ual·la, uau, vaja, valga'm Déu, vatua
• (admiració) carall, collons, cony, eu, fotre, hòstia, jesús, mosca, oh, redeu, renoi, tira, ual·la, vaja, xe

Traduccions

Expressió de sorpresa

• Anglès: wow ^(en)
• Castellà: guau ^(es)
• Francès: oh là là ^(fr)

Verb

alça

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de alçar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb alçar.

Miscel·lània

• Síl·labes: al·ça (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC

Català antic

Verb

alça

1. tercera persona singular (él, eyl, ell) del present d'indicatiu de alçar
2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de alçar