madurares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.ðuˈɾa.ɾəs/, occidental /ma.ðuˈɾa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

madurares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de madurar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb madurar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·du·ra·res (4)
• Anagrames: armadures, desamurar