magnitud

Català

Oriental:	/məŋ.niˈtut/
Occidental:	nord-occidental /maŋ.niˈtut/, valencià /maɡ.niˈtut/

Rimes: -ut
Etimologia: Del llatí magnitūdo, de magnus ‎(«gran») més el sufix tud emprat per a crear conceptes abstractes, segle XIV.

magnitud f. ‎(plural magnituds)

Mesura numèrica amb què els físics quantifiquen els seus estudis. Són magnituds: la massa, el pes, la velocitat, la temperatura, etc, perquè tenen la propietat de ser mesurades amb l'ajut de patrons.
grandària
La magnitud de l'accident ferroviari va despertar l'atenció de la premsa internacional.
Mesura logarítmica alliberada durant un terratrèmol.
Aquest matí s'ha detectat un terratrèmol de magnitud set segons l'escala Richter.

magnitud aparent: Mesura del flux lluminós que un observador des de la Terra rep des d'un astre.
magnitud absoluta: Magnitud aparent que tindria un astre si fos situat a una distància de deu parsecs de la Terra.

Peninsular: septentrional \maɣ.niˈtuð\, meridional \maɣ.niˈtu(ð)\

Americà: alt /maɡ.niˈtud/, baix \maɣ.niˈtuð\, austral \maɣ.niˈtud\

magnitud f. ‎(plural magnitudes)