magus

Llatí

• Pronúncia: /ˈma.ɡʊs/
• Etimologia: Del grec μάγος ‎(mágos)

Nom

magus m. ‎(genitiu magī)

2a declinació -us, -ī
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	magus	magī
Vocatiu	mage	magī
Acusatiu	magum	magōs
Genitiu	magī	magōrum
Datiu	magō	magīs
Ablatiu	magō	magīs

1. sacerdot de Zoroastre
2. il·lusionista, entabanador, fetiller
3. astròleg
4. savi

Adjectiu

magus m., maga f., magum n.

1. màgic, relatiu al magus

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	magus	maga	magum		magī	magae	maga
Vocatiu	mage	maga	magum		magī	magae	maga
Acusatiu	magum	magam	magum		magōs	magās	maga
Genitiu	magī	magae	magī		magōrum	magārum	magōrum
Datiu	magō	magae	magō		magīs
Ablatiu	magō	magā	magō		magīs

Derivats

• magicus

Vegeu també

Magus a la Viquipèdia