malaconsellara

Potser volíeu: malaconsellarà

Català

Verb

malaconsellara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb malaconsellar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb malaconsellar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mal·a·con·se·lla·ra (6)