malencamín

Català

Verb

malencamín

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de malencaminar.

   [Jo] malencamino, malencamine, malencamín o malencamini.

2. (antigament) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb malencaminar.

   [Que jo] malencamini o malencamine.

3. (antigament) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb malencaminar.

   [Que ell/ella/vostè] malencamini o malencamine.

Miscel·lània

• Síl·labes: mal·en·ca·mín (4)