malparle

Català

Verb

malparle

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de malparlar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb malparlar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb malparlar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb malparlar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mal·par·le (3)
• Anagrames: arpellam, empallar, llamparé, llamprea, malapler, pallarem, pallàrem, rellampa, rellampà