mandregés

Potser volíeu: mandreges

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mən.dɾəˈʒes/
Occidental:	nord-occidental /man.dɾeˈʒes/, valencià /man.dɾeˈd͡ʒes/

• Rimes: -es

Verb

mandregés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mandrejar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mandrejar.