mandrege

Català

mandrege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mandrejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mandrejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mandrejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mandrejar.