manducàreu

Potser volíeu: manducareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mən.duˈka.ɾəw/, occidental /man.duˈka.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

manducàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de manducar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb manducar.