manilla

Català

• Pronúncia: oriental /məˈni.ʎə/, occidental /maˈni.ʎa/
• Rimes: -iʎa
• Etimologia:

[1] De mà i el sufix -illa ‎(«mena de mà»), segle XIV.

[2] Del castellà malilla, diminutiu de mala, en referència a la segona carta en valor, inferior a l'as.

• Anagrames: llamina, llaminà

Nom

ma·ni·lla f. ‎(plural manilles)

1. Anell de ferro que es posa al voltant del puny i que sovint va lligat a un altre posat a l'altre puny, amb els quals es retenen els presoners.
2. Anell de ferro que es posa al canell com a ornament; braçalet.
3. (nàutica) Maneta del rem.
4. (argot casteller, en plural) Grup reduït de castellers que, situats al nivell del terç i a damunt del folre, serveixen com a suport als quarts.
5. (arcaisme) Petit estoig on s'hi posa l'hòstia; vericle.

Derivats

• emmanillar

Traduccions

Anell de ferro amb què es retenen els presoners

• Anglès: handcuff ^(en)
• Castellà: esposa ^(es)

• Francès: menotte ^(fr)
• Italià: manetta ^(it)

Braçalet

• Anglès: bracelet ^(en)
• Castellà: brazalete ^(es), pulsera ^(es)

• Francès: bracelet ^(fr)
• Italià: braccialetto ^(it)

Maneta del rem

Grup de castellers que serveixen com a suport als quarts

Vericle

• Castellà: verículo ^(es)

Nom

ma·ni·lla f. ‎(plural manilles)

1. (joc de cartes) botifarra
2. En el joc de la botifarra o manilla, nou de cada coll.
3. En el joc de truc, el set d'espases i el d'ors.

Compostos i expressions

• manilla de rector i vicari: Manilla jugada entre dos.

Derivats

• manillaire

Traduccions

Joc de cartes

• Castellà: malilla ^(es)

Vegeu també

• Manilla a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB