Potser volíeu: manlleutà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /məɲˈʎew.tə/, occidental /maɲˈʎew.ta/
  • Etimologia: Del llatí *manu levita ‎(«manllevada», literalment «llevat de la mà»), de manus i levāta, segle XIII.

manlleuta f. ‎(plural manlleutes)

  1. fermança, fiança
  2. caplleuta

manlleuta

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de manlleutar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb manlleutar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica