manlleute

Català

manlleute

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de manlleutar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb manlleutar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb manlleutar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb manlleutar.