mantornar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mən.turˈna/
	balear /mən.toɾˈna/, /mən.turˈna/
Occidental:	nord-occidental /man.torˈna/
	valencià /man.toɾˈnaɾ/, /man.toɾˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: mantornà
• Etimologia: Del llatí manu tornare ‎(literalment «girar amb la mà»), segle XVII.

Verb

mantornar trans.

1. (agricultura, occidental) Llaurar o cavar la terra una segona vegada.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	mantornar			haver mantornat
gerundi	mantornant			havent mantornat
participi	mantornat, mantornada, mantornats, mantornades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mantorno	mantornes	mantorna	mantornem	mantorneu	mantornen
	mantorne						val
imperfet	mantornava	mantornaves	mantornava	mantornàvem	mantornàveu	mantornaven
passat simple	mantorní	mantornares	mantornà	mantornàrem	mantornàreu	mantornaren
futur	mantornaré	mantornaràs	mantornarà	mantornarem	mantornareu	mantornaran
condicional	mantornaria	mantornaries	mantornaria	mantornaríem	mantornaríeu	mantornarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mantorne	mantornes	mantorne	mantornem	mantorneu	mantornen	occ
imperfet	mantornés		mantornés
		mantornesses		mantornéssem	mantornésseu	mantornessen
		mantornasses		mantornàssem	mantornàsseu	mantornassen	val (1)
	mantornara	mantornares	mantornara	mantornàrem	mantornàreu	mantornaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	mantorna			mantorneu
	–		mantorne	mantornem		mantornen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				mantornàvom	mantornavo		n-occ
	mantornaia	mantornaies	mantornaia	mantornàiem	mantornàieu	mantornaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mantorno	mantornos	mantorno	mantorneguem	mantornegueu		n-occ
imperfet	mantornessa						n-occ
	mantorneguessa	mantorneguesses	mantornegués	mantorneguéssom	mantorneguéssou	mantorneguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... mantornat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... mantornar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... mantornat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... mantornat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... mantornat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... mantornat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... mantornar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... mantornat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... mantornat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... mantornat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: mantorno, mantorna, mantornem
Vocal rizotònica: /o/

Sinònims

• besllaurar, bestornar, binar

Traduccions

Traduccions

• Castellà: binar ^(es)
• Francès: biner ^(fr)
• Italià: rivangare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: man·tor·nar (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot