Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: /biˈna/
Occidental: nord-occidental /biˈna/, valencià /biˈnaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: binà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *binare, de bīnī ‎(«dues vegades»), segle XVI.
  • Anagrama: abrín

VerbModifica

bi·nar trans.

  1. Llaurar per segona vegada el mateix camp.
  2. Celebrar dues misses en una mateixa església.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: bino, bina, binem

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica