binessa

Català

Verb

binessa

1. (col·loquial central, nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb binar.

Variants

• binessi, bineguessa, binés, binàs, binara

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·nes·sa (3)
• Anagrames: abissen, sabines