binara

Potser volíeu: binarà

Català

Verb

binara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb binar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb binar

Variants

• [1] binessi, binessa, bineguessa, binés, binàs
• [2] binessi, binegués, binés, binàs

Miscel·lània

• Síl·labes: bi·na·ra (3)
• Anagrames: abrina, abrinà