binos

Català

Verb

binos

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb binar.

Variants

• binis, bines

Miscel·lània

• Anagrama: bonís

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbiː.noːs/

Adjectiu

bīnōs

1. acusatiu masculí plural de bīnus