marbrege

Català

Verb

marbrege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marbrejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marbrejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marbrejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb marbrejar

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·bre·ge (3)
• Anagrames: barregem, bregarem, bregàrem, rebregam