marcíreu

Potser volíeu: marcireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mərˈsi.ɾəw/, occidental /maɾˈsi.ɾew/
• Rimes: -iɾew

Verb

marcíreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de marcir
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb marcir

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·cí·reu (3)
• Anagrames: cruiarem, cruiàrem, curaríem