marginara

Potser volíeu: marginarà

Català

Verb

marginara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb marginar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb marginar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·gi·na·ra (4)
• Anagrames: agrimaran, amagriran