marinara

Potser volíeu: marinarà

Català

Verb

marinara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb marinar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb marinar

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·na·ra (4)
• Anagrames: amarinar, raïmaran