marinege

Català

Verb

marinege

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marinejar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marinejar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marinejar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb marinejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·ne·ge (4)
• Anagrames: agremien, enagríem, geminaré, negaríem