marradege

Català

marradege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marradejar.
(occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marradejar.
(occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marradejar.
(occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb marradejar.