marris

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈma.ris/
• Rimes: -aris

Verb

marris

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb marrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ris (2)
• Anagrama: mirràs