Català
Modifica

Oriental: /məˈra/
Occidental: nord-occidental /maˈra/, valencià /maˈraɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: marrà
  • Etimologia: De l’antic marrir, segle XX, amb canvi de conjugació per analogia amb errar.

VerbModifica

marrar intr., trans.

  1. (intransitiu) Fer marrada, deixar el camí dret.
  2. (transitiu) Errar el camí.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: marro, marra, marrem

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: mar·rar (2)

Vegeu tambéModifica