marrara

Potser volíeu: marrarà

Català

Verb

marrara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ra·ra (3)
• Anagrama: amarrar

Basc

Nom

marrara

1. al·latiu definit singular de marra