marrara
Potser volíeu: marrarà
Català
modifica
Verb modifica
marrara
- (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar
- (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb marrar
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: mar·ra·ra (3)
- Anagrama: amarrar
Basc
modifica
Nom modifica
marrara
- al·latiu definit singular de marra