marrà

Potser volíeu: marra

Català

• Pronúncia: oriental /məˈra/, occidental /maˈra/
• Rimes: -a
• Etimologia: D’un preromà incert, segle XI.
• Anagrames: amarr, armar, ramar

Nom

mar·rà m. ‎(plural marrans)

1. Mascle de l'ovella.

Sinònims

• moltó

Traduccions

Mascle de l’ovella

• Alemany: Widder ^(de) m.
• Anglès: ram ^(en)
• Castellà: morueco ^(es)

• Francès: mouton ^(fr)
• Italià: montone ^(it)

Adjectiu

mar·rà m. ‎(femení marrana, plural masculí marrans, plural femení marranes)

1. Persona bruta.
2. Fals convers d'origen jueu.

Traduccions

Persona bruta

• Anglès: pig ^(en)
• Castellà: marrano ^(es)

• Francès: sale ^(fr)
• Italià: sporco ^(it)

Verb

mar·rà

1. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de marrar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB