marre

Català

Verb

marre

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marrar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marrar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marrar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb marrar

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·re (2)
• Anagrames: armer, ermar, erram ^(revers), remar