marrau

Català

Verb

marrau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de marrar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb marrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·rau (2)
• Anagrames: amurar, maurar, murara, murarà