murara

Potser volíeu: murarà

Català

Verb

murara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb murar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb murar

Miscel·lània

• Síl·labes: mu·ra·ra (3)
• Anagrames: amurar, marrau, maurar