marroquinava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mə.ru.kiˈna.βə/
	balear /mə.ro.kiˈna.və/, /mə.ru.kiˈna.və/
Occidental:	nord-occidental /ma.ro.kiˈna.βa/
	valencià /ma.ro.kiˈna.va/, /ma.ro.kiˈna.βa/

• Rimes: -ava

Verb

marroquinava

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de marroquinar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de marroquinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ro·qui·na·va (5)