martellege

Català

martellege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de martellejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb martellejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb martellejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb martellejar.