masclege

Català

masclege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de masclejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb masclejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb masclejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb masclejar.