maulara

Potser volíeu: maularà

Català

Verb

maulara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb maular
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb maular

Miscel·lània

• Síl·labes: mau·la·ra (3)
• Anagrames: alarmau, malaüra