mendicares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mən.diˈka.ɾəs/, occidental /men.diˈka.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

mendicares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de mendicar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb mendicar

Miscel·lània

• Síl·labes: men·di·ca·res (4)
• Anagrames: ascendirem, ascendírem, escandirem, escandírem