menege

Català

menege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de menejar.
(occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb menejar.
(occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb menejar.
(occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb menejar.