menjugar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məɲ.ʒuˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /meɲ.d͡ʒuˈɣa/
	valencià /meɲ.d͡ʒuˈɣaɾ/, /meɲ.d͡ʒuˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Vegeu menjucar, segle XX.

Verb

menjugar intr., trans.

1. (arcaisme) Forma alternativa de menjucar.

   «Ballugar es un verb actiu diminutiu carinyós de ballar, es dir, balluga, balla una mica, com menjuga aquell que menja poch a poch y en petita quantitat.» (Cosme Vidal i Rosich, Los misteris de la llengua catalana esbrinats, 1906)

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	menjugar			haver menjugat
gerundi	menjugant			havent menjugat
participi	menjugat, menjugada, menjugats, menjugades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	menjugo	menjugues	menjuga	menjuguem	menjugueu	menjuguen
	menjugue						val
imperfet	menjugava	menjugaves	menjugava	menjugàvem	menjugàveu	menjugaven
passat simple	menjuguí	menjugares	menjugà	menjugàrem	menjugàreu	menjugaren
futur	menjugaré	menjugaràs	menjugarà	menjugarem	menjugareu	menjugaran
condicional	menjugaria	menjugaries	menjugaria	menjugaríem	menjugaríeu	menjugarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	menjugui	menjuguis	menjugui	menjuguem	menjugueu	menjuguin
	menjugue	menjugues	menjugue			menjuguen	occ
imperfet	menjugués	menjuguessis	menjugués	menjuguéssim	menjuguéssiu	menjuguessin
		menjuguesses		menjuguéssem	menjuguésseu	menjuguessen
		menjugasses		menjugàssem	menjugàsseu	menjugassen	val (1)
	menjugara	menjugares	menjugara	menjugàrem	menjugàreu	menjugaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	menjuga	menjugui	menjuguem	menjugueu	menjuguin
	–		menjugue			menjuguen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... menjugat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... menjugar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... menjugat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... menjugat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... menjugat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... menjugat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... menjugar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... menjugat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... menjugat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... menjugat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: menjugo, menjuga, menjuguem

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ju·gar (3)
• Heterograma de 8 lletres (aegjmnru)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana sobre menjugar